Com reduir el caos de referències amb components d’embalatge modulars

Com els recomptes d’SKUs es descontrolen

La majoria de marques de pastisseria no tenen la intenció de crear un caos d’SKUs. Això s’acumula. Es llança un nou producte, així que es dissenya una nova capsa. Apareix un article estacional, així que se n’afegeix una altra. Un distribuïdor demana una mida diferent, així que es crea una tercera capsa. En dos anys, una marca que va començar amb tres productes pot arribar a gestionar quaranta o cinquanta SKUs d’embalatges, molts dels quals són petites variacions uns dels altres. El problema no són els propis productes. És que cada SKU d’embalatge comporta les seves pròpies eines, la seva pròpia quantitat mínima de comanda, el seu propi requisit d’emmagatzematge i el seu propi risc d’obsolescència. Els costos s’acumulen de maneres que és fàcil passar per alt fins que un magatzem queda ple de capses d’un producte que es va deixar de fabricar fa sis mesos.

L’argument a favor de dividir l’embalatge en components

L’alternativa consisteix a tractar l’envasat de pastisseria com un sistema de peces intercanviables, en lloc d’una sèrie d’elements acabats i únics. Una capsa es converteix en una combinació d’una estructura base, una tapa o tancament, un revestiment i una etiqueta. Si aquests components s’estandaritzen dins d’un rang determinat, el nombre de peces úniques roman reduït, mentre que el nombre de configuracions acabades roman flexible. Una marca pot oferir deu variacions de producte fent servir quatre mides base, tres opcions de tapa i un seguit d’etiquetes. Aquest és el principi de l’envasat modular. No redueix la varietat que veu el client; redueix la varietat que han de gestionar la fàbrica i l’emmagatzematge.

Estandardització de les estructures base sense perdre la identitat de marca

La por de l’estandardització és que tot comenci a semblar igual. Aquesta por és comprensible, però no és exacta. Es pot compartir una estructura bàsica mentre que la gràfica impresa, l’acabat, el color del revestiment i l’etiqueta canvien per expressar diferents línies de marca o ocasions. El client veu un producte distintiu. L’operació veu un component comú. La taula següent mostra com un petit conjunt de components pot generar un gran nombre de configuracions.

El càlcul és senzill. Tres mides bàsiques, tres tipus de tapa i dos tipus de revestiment produeixen divuit combinacions estructurals abans d’afegir-ne cap variant d’etiquetatge. Això ofereix una gamma prou àmplia per cobrir la majoria de línies de productes sense haver de fabricar divuit jocs d’eines separats.

Gestionar les quantitats mínimes de comanda de forma més intel·ligent

Un dels costos ocults de la proliferació d’SKUs és la quantitat mínima de comanda. Cada caixa única té una tirada mínima, i si aquesta mínima supera la demanda real del producte, la marca acaba emmagatzemant embalatges en excés. Els components modulars redueixen aquest problema perquè la mateixa estructura bàsica es pot comandar en quantitats més grans i utilitzar-la en diversos productes. El volum augmenta en menys peces, el que redueix el cost per unitat i minimitza el risc d’estoc obsolet. Una marca que comandi deu mil unitats d’una sola caixa bàsica pot negociar un preu millor que una altra que comandi mil unitats de cada una de deu caixes diferents. L’estalvi és real i s’acumula amb el temps.

Un cas en què el pensament modular va reduir la complexitat

Una marca de pastisseria de mida mitjana gestionava trenta-dues referències d’embalatge al llarg de la seva gamma de productes. L’equip d’embalatges va catalogar cada capsa segons les seves dimensions, el material i els requisits d’impressió. L’anàlisi va mostrar que vint-i-tres de les trenta-dues referències eren variants de només quatre mides bàsiques. Mitjançant la consolidació d’aquestes quatre mides bàsiques i l’estandardització de les tapes i les fundes, la marca va reduir les seves referències actives d’embalatge de trenta-dues a onze. La gamma presentada als clients no va canviar. L’espai ocupat a l’emmagatzematge va disminuir notablement i l’equip d’embalatges va informar que la reposició es va fer molt més senzilla, ja que hi havia menys articles per seguir. Aquest tipus de consolidació no és espectacular, però allibera capital de treball i redueix el risc d’inventari obsolet.

On els límits de l’embalatge modular

Els sistemes modulars no són una solució universal. Alguns productes necessiten, de veritat, una estructura única a causa de la seva forma, el seu pes o els seus requisits de presentació. Per exemple, una capsa per a un pastís gran de celebració té necessitats estructurals que una base estàndard no pot satisfer. L’envasament premium per a regals sovint es beneficia d’una estructura personalitzada que crea una experiència d’obertura específica, i normalitzar-la pot debilitar la marca. L’aproximació adequada consisteix a identificar quines parts de la gamma es poden modularitzar i quines han de romandre personalitzades. La majoria de marques descobreixen que la majoria del seu envasament diari es pot estandarditzar, mentre que una part més petita d’articles premium o especialitzats roman a mida.

Com un enfocament basat en sistemes recolza el creixement a llarg termini

L’embalatge modular és, en definitiva, una qüestió de sistemes. Requereix un partner que pensi en termes de components, compatibilitat i escalabilitat, en lloc de comandes individuals de caixes. BlissSmile opera com a proveïdor de sistemes d’embalatge B2B especialitzat en embalatges per a la indústria de la pastisseria, destinats a compradors al por major, marques i clients premium. L’enfocament consisteix a dissenyar sistemes escalables que creixin amb la marca, en lloc de vendre caixes úniques que caldrà redissenyar cada cop que es modifiqui un producte. Per a les marques que tracten amb una proliferació excessiva d’SKUs, aquest enfocament basat en sistemes converteix l’embalatge d’una font de complexitat en una font de flexibilitat.